“QUE SIGNIFICA BASKET PER MI?”

Agost de 2009. Escrivia això:

Em sento entrenador de bàsquet en tota l’extensió de la paraula. La meva formació i experiència abasta diferents apartats del món de l’entrenador. Tot i això, sóc jove i en permanent desig de millora en tots aquests àmbits.

D’una banda, he pogut treballar durant 8 anys en escoles de bàsquet de nivell baix esportivament però amb un alt nivell de valors personals que conformen les meves bases, A aquesta etapa he pogut treballar sobre la realitat de la persona i del seu voltant.

Posteriorment he estat molts anys vinculat a una pedrera ACB com la de Manresa, interpretant tot tipus de papers, des de ser entrenador del Cadet “B” fins a la Direcció Tècnica. Això m’ha donat molta experiència en formació de jugadors de màxim nivell i també en estructura de joc, jerarquies, i organització de projectes per a que es donin les condicions necessàries per a la correcta evolució dels jugadors. També m’ha permès treballar en el procés de captació, orientació i supervisió dels jugadors de projecció, sense descuidar els altres, que també són importants i necessaris. A part dels títols aconseguits, he pogut AJUDAR en el procés de formació de molts jugadors actualment en l’elit (RAFA MARTINEZ, GUILLE RUBIO, SERGI LLULL, MIQUEL FELIU, DAVID NAVARRO, EDU RIU, com a més destacats). I també formació i promoció d’entrenadors.

Paral.lelament a la fase de Direcció Tècnica he entrat al món professional d’alt nivell, treballant fins a 6 temporades d’entrenador ajudant en Leb (2) i ACB (4). Això m’ha permès millorar en el coneixement del joc, i al realitzar tasques d’scouting he adquirit un important bagatge tàctic. també en aquesta etapa he aprofundit en el treball específic de millora individual de jugadors professionals, amb l’exigència de coneixement tècnic que això comporta.

Finalment, com a primer entrenador professional he estat en LEB Plata, Or i ACB. Trobant aquí el punt on conflueix tot el meu bagatge. La meva primera experiència ve en ACB, conscient de la gran dificultat del moment (arriba una mica prematura per la meva preparació, a casa meva, succeint a un ídol com Ricard Casas) i del baix pressupost, accepto el repte i l’afronto amb valentia. Surt malament i no m’enfonso, l’any següent em vaig a fer d’ajudant un altre any (Bruesa) on torno a passar-ho malament. Llavors decideixo donar uns passos enrere per agafar impuls. Les dues últimes temporades hem aconseguit Títol de Copa i Lliga en Leb Plata, amb l’ascens a Or L’última temporada, amb el menor pressupost quedem al lloc 12.

Ara em trobo amb sensacions individuals d’estar en bona línia i amb molta motivació per entrenar al màxim nivell. El meu equilibri entre experiència, joventut i força està en un bon punt.

Durant aquests anys he orientat gran part de la meva inquietud en el tema mental, en estratègies per generar EQUIP, i en buscar el màxim rendiment individual de cada jugador en benefici del grup. Per aquest motiu estic fent una inversió important en formació de coaching (Co-Active Coaching Certfication Program – Augere  CTI)

… Nou mesos després ….

“El que està davant nostre i el que està darrere és poc important comparat amb el que resideix en el nostre interior” Oliver Wendell Holmes

Ja fa nou mesos! Quant de temps! Tot canvia al teu voltant, molta gent desapareix de cop. El teu telèfon es rovella, et mira com dient “m’avorreixo!” … Un munt de gent que et va trucar l’any anterior per felicitar el Nadal, no ho fa, vas per les pistes a veure partits i persones que un any enrere es quedarien a parlar amb tu l’estona que fos necessari, a penes saluden fent un esforç. 20 anys sense caps de setmana lliures durant la temporada, de sobte canvien i et recorden a tanta d’aquesta gent “desapareguda” que els està vivint com tu ho voldries fer … Tot això, i molt més, fa mal, incomoda, fins que t’adones que les teves energies realment les has de gastar, o invertir, en com vols TU sentir-te, on vols dirigir-te, com vols aprofitar i transformar aquesta situació en alguna cosa POSITIVA per a tu! És real, és possible, i és fàcil quan realment ho assumeixes.

“Els teus objectius defineixen el que vas a ser” (Julius Erwing)

Realment tinc la convicció que hi ha un lloc per a mi en aquest món que m’apassiona tant com és el bàsquet i lluitar per ell és un dels meus objectius. Estic ocupant la meva vida a formar-me, a reflexionar, a obrir la ment a aspectes desconeguts fins ara, amb la intenció d’ INTEGRAR tot per la meva vida i per al bàsquet com a part fonamental d’ella. Estic també honrant als meus valors, compartint reflexions a través dels meus blogs a internet, intentant transmetre i aportar a qui vulgui.

Aquesta barreja de sensacions d’entrada i sortida, que és com estar anant en bicicleta i notar que el cos està treballant al màxim, és la que em treu de l ‘ “atur” i em transporta a l’activitat. Penso que aquest missatge de transformar les adversitats en reptes no es circumscriu a un entrenador que no té feina, sinó que és una necessitat per a tots en el context actual.

La bona notícia per a mi és que tot i estar desenvolupant altres aspectes de la vida, intel.lectualment, creativament, que aparentment em podrien estar apartant de les meves sensacions d’entrenador, segueixo SENT ENTRENADOR, perquè tot el que faig surt realment d’aquí i acaba també en el mateix punt! Un no ha de resistir-se a el que el seu cor li transmet, que en el meu cas és BÀSQUET!